Victòria treballada i vida normal. OAR Vic 2 - FC Olost 0

Després de la sotragada del partit intersetmanal, la teràpia de grup va donar els seus efectes i va demostrar que tot havia estat un accident (el segon que patim a casa contra el Collsuspina a casa) ja que l’OAR es va imposar a un Olost que fins al segon gol no va abaixar els braços.

El matx va començar força avorrit: El Tercera intentava imposar el seu joc però no arribava a l’àrea visitant i els del Lluçanès buscaven un partit més físic i travat, que és el que va ser la primera mitja hora de partit, en la que algun espectador (entre ells la resta de la família Mateo) es preguntava per què no s’havia quedat a casa a fer la migdiada enlloc de fer el sobretaula a l’Estadi. Però aquest panorama va canviar quan l’OAR es va posar les piles i va tenir unes quantes ocasions seguides, Adri, Saïd i, sobretot, Jackson, van fer lluir al porter de l’Olost, que a hores d’ara segur que té més possibilitats de ser internacional que el porter del Barça.

Al minut 2 de la represa, però un xut llunyà i col·locat de Saïd es va colar a la porteria visitant i els de l’Estadi es van trobar que ja havien fet el més difícil, obrir la llauna. Tot i això el partit no es va acabar aquí ja que es va produir l’expulsió de Jackson amb vermella directa i, al cap de poca estona arribaria el gol del capità Martí, que feia forces jornades que no marcava, amb un gran cop de cap a passada de Dani.

Per tant, un bon final a una setmana una mica convulsa i a esperar el pròxim partit d’una lliga que cada cop és més emocionant a la part de dalt amb tres equips lluitant pel campionat.

OAR: Toni; David Mateo, Martí, Raimon (Jordi Guillén), Sergi (Albert Mateo); Vergés (Figuls), Dani, Adri (David Pérez), Oller (Jose), Saïd; Jackson.